ELS INFANTS TUTELATS PER L'ESTAT I EL PAPER DEL TERCER SECTOR
La situació dels infants tutelats per l’Estat i la importància del tercer sector en el seu acompanyament i suport és un tema molt rellevant dins del Treball Social. No tots els infants poden créixer amb la seva família en un entorn segur i estable. Hi ha situacions en què els serveis socials han d’intervenir perquè la família no pot garantir el benestar del nen o la nena. Quan això passa, l’administració assumeix la tutela de l’infant per protegir-lo i garantir els seus drets. En aquests casos, els infants passen a formar part del sistema de protecció a la infància. En tot aquest procés, el tercer sector té un paper molt important, ja que moltes entitats socials col·laboren amb l’administració per donar suport i acompanyament a aquests infants.
Els infants tutelats són aquells que, per diferents motius, no poden continuar vivint amb la seva família. Les causes poden ser diverses, com problemes familiars greus, negligència o situacions que poden posar en risc el seu benestar. Quan això passa, els serveis de protecció a la infància intervenen per garantir que l’infant tingui un entorn segur. Aquests infants poden viure en centres residencials, com els CRAE (Centres Residencials d’Acció Educativa), o amb famílies d’acollida. En aquests espais es treballa per oferir-los estabilitat, educació i suport emocional. En tot aquest procés, el Treball Social té un paper molt important, ja que els professionals fan seguiment de la situació de cada infant i treballen perquè es respectin els seus drets i es pugui garantir el seu benestar.
A més, molts d’aquests infants han viscut situacions complicades com manca d’atenció, violència o entorns familiars desestructurats, fet que pot afectar el seu desenvolupament emocional i social. Per això és molt important no només cobrir les necessitats bàsiques, sinó també treballar l’acompanyament emocional i la construcció de vincles.
Pel que fa al marc legal, la protecció dels infants està regulada per diferents lleis, com la Llei orgànica de protecció jurídica del menor i, a Catalunya, per la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. Aquestes lleis estableixen que l’administració ha de garantir el benestar dels infants i intervenir quan hi ha situacions de risc. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, a través de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència), és l’organisme responsable de la tutela i protecció d’aquests menors.
El tercer sector també té un paper clau dins d’aquest sistema. Moltes entitats socials gestionen centres residencials, programes educatius o projectes d’acompanyament per a infants i joves en situació de vulnerabilitat. Algunes entitats que treballen en aquest àmbit són la Fundació Pere Tarrés, que desenvolupa projectes educatius i socials per a infants i joves, Save the Children, que treballen per defensar els drets dels infants i reduir la pobresa infantil i FEDAIA, que agrupa moltes entitats que treballen amb infants i joves en situació de risc. Aquestes entitats treballen conjuntament amb l’administració i amb professionals del Treball Social per garantir que els infants rebin el suport necessari per créixer en un entorn més segur.
Per exemple, la Fundació Pere Tarrés impulsa projectes educatius i de lleure per fomentar la inclusió social, Save the Children desenvolupa programes per reduir la pobresa infantil i defensar els drets dels infants, i FEDAIA actua com a xarxa que agrupa diferents entitats per millorar la qualitat de l’atenció i impulsar canvis en les polítiques socials.
Personalment, crec que és molt important que existeixin aquests recursos i aquestes entitats, perquè molts infants passen per situacions difícils i necessiten suport i acompanyament. Gràcies a la feina del tercer sector i dels professionals del Treball Social, molts nens i nenes poden tenir més oportunitats i un entorn on sentir-se protegits. Al final, tots els infants haurien de poder créixer amb les mateixes oportunitats i amb el suport necessari per construir el seu futur.
Referències:
Fundació Pere Tarrés. Fundació Pere Tarrés. (s. f.). perretares.org. https://www.peretarres.or
Save the Children. Save the children. (s. f.). Save The Children.
FEDAIA. INICI - FEDAIA. http://fedaia.org/
Generalitat de Catalunya. (s. d.). Infància i adolescència.
https://dretssocials.gencat,cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia
Generalitat de Catalunya. (s. d.). Atenció a la infància i l'adolescència (DGAIA).
https://dretssocials.gencat,cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/atenció_infancia_adolescencia
Tema interessant, però cal desenvolupar-lo una mica, cal buscar informació que t'ajudi a centrar les problemàtiques dels menors (algun article) , els rols de la Generalitat, les lleis de protecció dels menors (marc legal), i després potser explicar una mica més extens que fan les entitats que anomenes. Segurament a la seva web hi trobaràs informació.
ResponderEliminarM’ha semblat una entrada molt clara i està molt ben estructurada, ja que expliques que implica la tutela dels infants per part de l’estat i el paper del tercer sector. No només parles dels recursos com el CRAE o les famílies d’acollida, sinó també de la importància de l’acolliment emocional i la creació de vincles.
ResponderEliminarUna pregunta que me he plantejat al veure la teva entrada es que si el sistema de protecció actual està preparat per acompanyar als infants un cop surten de la tutela, especialment en el pas a la vida adulta. L’àrea de suport a joves tutelats i extutelats (ASJTET) ha atès més de 3.600 joves des de la seva creació, oferint-los suport en ambients com l’habitatge, la inserció laboral, el seguiment socioeducatiu i psicològic, ajuts econòmics i l’acompanyament jurídic. Aquí podem veure com la transició a la vida adulta és un procés complex que requereix un acompanyament continuat.
Això reforça la idea de que no hi ha prou amb protegir els infants durant la seva estada en el sistema, sinó que també quan arriben a ser majors d’edat. Tot i l’existència d’aquests programes, el fet que cada cop augmenti el nombre de joves que hi accedeixen també pot indicar que les necessitats són elevades i que encara s’ha de millorar en la seva inclusió.
Tot i així, considero que, encara que existeixen aquests recursos, el sistema no està del tot preparat per abordar totes les necessitats d’aquests joves. L’augment de persones que requereixen aquest suport i les diferents situacions personals fan que, en molts casos, els recursos siguin limitats o no arriben a tothom. Per això, pensó que caldria continuar reforçant aquests programes i garantir un acompanyament més prolongat en el temps.
Encara que l’estat no pugui arribar a tot, en aquest sentit, hi han entitats del tercer sector que poden ajudar a aquesta problemàtica. Per exemple, la fundació Diagrama, una fundació sense ànim de lucre. Aquesta entitat pot ajudar en aquesta situació desenvolupant programes d’acompanyament dirigits a joves extutelats, especialment en el moment de transició cap a la vida adulta. Treballa oferint suport socioeducatiu, orientació laboral i recursos d’habitatge, i el seu objectiu és fomentar la seva autonomia. També té seguiment individualitzat per poder desenvolupar habilitats socials, accedir al mercat laboral i construir un projecte de vida estable.
Finalment, m’ha agradat molt la teva reflexió de que és essencial garantir igualtat d’oportunitats, però això implica acompanyar també els joves en el seu camí cap a l’autonomia.
Fonts consultades
Generalitat de Catalunya. (s. d.). L'Àrea de Suport a Joves Tutelats i Extutelats ha atès més de 3.600 joves des de la seva creació. Govern.cat. https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/87009/area-suport-joves-tutelats-extutelats-ha-ates-mes-3600-joves-seva-creacio
Fundación Diagrama. (s. f.). Fundación Diagrama. https://fundaciondiagrama.es/