QUI SÓC

 Soc estudiant de Treball Social i el meu camí fins aquí no ha estat del tot lineal, però sí coherent amb la manera com entenc el món.

Quan vaig començar Batxillerat tenia la idea de fer infermeria. Sempre he tingut vocació d’ajudar i pensava que el camí sanitari era el que més encaixava amb això. Amb el temps, però, vaig adonar-me que, tot i la vocació, el món científic no era el meu punt fort. En canvi, assignatures com l’economia i la història m’interessaven molt més perquè m’ajudaven a entendre com funciona la societat i per què existeixen determinades desigualtats.

Hi havia una cosa que sí tenia clara: no volia una feina monòtona. Volia una professió dinàmica, diversa, on cada dia fos diferent i, sobretot, on pogués treballar amb persones.

Treball Social va aparèixer gairebé de rebot. No tenia del tot clar què era, però quan em vaig informar em vaig sentir molt identificada amb els seus valors i amb la seva mirada. Vaig entendre que no només es tracta d’ajudar, sinó també de defensar drets, d’acompanyar processos i de posicionar-se davant les injustícies. D’alguna manera, encaixava amb una part de mi que sempre hi ha estat. Fins i tot sempre he tingut al cap la idea de ser mosso d’esquadra, perquè al final comparteix aquesta voluntat de protegir i defensar.

Des de petita m’he sentit incòmoda davant les injustícies. A l’escola sovint em ficava en situacions que no m’afectaven directament, però si veia algú que no es podia defensar, sentia que havia d’intervenir. No sé mirar cap a una altra banda quan alguna cosa no és justa.

Dins del Treball Social, els àmbits que més em remouen són la infància i la violència de gènere. Sempre he tingut una connexió especial amb els infants i crec fermament que tothom mereix una infància digna, segura i plena d’oportunitats. Els nens i nenes no són responsables de les situacions que viuen, i això em genera una necessitat encara més gran de protecció i intervenció.

També em preocupa profundament la violència de gènere, perquè darrere hi ha desigualtat, dolor i moltes històries silenciades que necessiten suport i acompanyament professional.

Em considero una persona extrovertida, oberta i constant. No em dono per vençuda fàcilment i tinc moltes ganes d’ajudar. Alhora, soc molt emocional i empatitzo amb facilitat, fet que és una fortalesa però també un repte. Sé que com a futura professional hauré d’aprendre a posar límits i a establir barreres saludables per poder acompanyar sense carregar amb tot.

Aquest blog forma part del meu procés de creixement personal i professional. És un espai on compartiré reflexions, inquietuds i aprenentatges al llarg del meu camí en el Treball Social.

Perquè per mi no és només una carrera universitària. És una manera d’entendre les persones, les desigualtats i el compromís que tenim davant d’elles. I tinc clar que, davant una injustícia, no penso quedar-me en silenci.