Coneixent el tercer sector des del treball social

Passem gran part de la nostra vida pensant en el futur. En què farem, qui serem, on acabarem. Ens preguntem constantment si estem prenent les decisions correctes i cap a on ens portaran els camins que escollim. Com a estudiant de Treball Social, aquesta reflexió encara és més present. Sovint penso en quin tipus de professional seré, en quin àmbit acabaré treballant, si serà amb infància, amb dones que han patit violència o en algun altre espai que encara no conec. Em pregunto si les decisions que estic prenent avui les assignatures que trio, les experiències que visc, la manera com m’implico em portaran cap al futur que imagino. Penso molt en el futur. En on seré d’aquí uns anys, en si realment aconseguiré dedicar-me a allò que em mou i en si estaré preparada per afrontar les situacions complexes que comporta el Treball Social. Tinc molts objectius al cap i moltes expectatives, i això fa que sovint visqui projectant-me cap endavant. I, de vegades, això em porta a preocupar-me per sit...

 Soc estudiant de Treball Social i el meu camí fins aquí no ha estat del tot lineal, però sí coherent amb la manera com entenc el món. Quan vaig començar Batxillerat tenia la idea de fer infermeria. Sempre he tingut vocació d’ajudar i pensava que el camí sanitari era el que més encaixava amb això. Amb el temps, però, vaig adonar-me que, tot i la vocació, el món científic no era el meu punt fort. En canvi, assignatures com l’economia i la història m’interessaven molt més perquè m’ajudaven a entendre com funciona la societat i per què existeixen determinades desigualtats. Hi havia una cosa que sí tenia clara: no volia una feina monòtona. Volia una professió dinàmica, diversa, on cada dia fos diferent i, sobretot, on pogués treballar amb persones. Treball Social va aparèixer gairebé de rebot. No tenia del tot clar què era, però quan em vaig informar em vaig sentir molt identificada amb els seus valors i amb la seva mirada. Vaig entendre que no només es tracta d’ajudar, sinó també d...

 Ahir, 24 de febrer de 2026, estava prevista la visita d'una entitat de Lleida dedicada a l'atenció i supor de persones amb síndrome de Down i altres discapacitats itel·lectuals. En el meu cas, no hi vaig poder assistir, però els meus companys i companyes m'han facilitat tota la informació que es va compartir durant la sessió. Segons m'han explicat, es trecta d'una associació creada a mitjanas dels anys norants per inciativa de diverses famílies amb la voluntat de defensar l'autodeterminació i el dret de cada persona a prendre decisions sobre la seva pròpia vida. És una organització privada i sense ànim de lucre que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual. L'entitat forma part d'una xarxa d'organitzacions que promouen la inclusió social i la defensa dels drets d'aquest col·lectiu. La seva tasca es desenvolupa gràcies a la implicació de famílies, professionals i voluntaris, que treballen conjuntamen...

 Aquest dimarts vam assistir a una taula rodona sobre habitatge i sensellarisme que, personalment, em va fer reflexionar molt més del que m'esperava. Primerament vam poder escoltar a Josep Maria Llop arquitecte i urbanista lleidatà, i seguidament representants d'Arrels Fundació i Sant  Joan de Déu i una advocada especialitzada en dret d'habitatge. Va ser una mirda molt complerta que combinava l'ànalisi júridica, la realitat social i la prespectiva urbanística de la ciutat de Lleida. Una de les primeres idees que es van exposar és que la construcció i el lloguer d’habitatge funcionen principalment com un negoci privat. Això genera una tensió molt clara: si l’habitatge és un negoci, el benefici econòmic és la prioritat; però si l’habitatge és un dret, la prioritat hauria de ser garantir-ne l’accés universal. Aquesta contradicció travessa tot el debat actual. A més, es va parlar de la distribució de competències: l’Estat té pressupost però no totes les competències, Catalu...

El passat 10 de febrer, vam fer una sortida amb la classe a C Càritas Diocesana de Lleida per conèixer de primera mà el projecte Troballes i el funcionament del seu itinerari d’inserció laboral dins del tercer sector. A més de la part més tècnica, també vam anar a visitar la botiga de Moda re- que hi ha davant del Bisbat, cosa que ens va permetre veure el projecte aplicat a la realitat. La visita va ser molt interessant perquè ens va ajudar a entendre com es pot combinar activitat econòmica i intervenció social. Troballes és una empresa d’inserció que va començar l’any 2006 amb usuaris de Càritas i que té com a objectiu principal crear llocs de treball per a persones en situació de vulnerabilitat a través d’una activitat econòmica real. No és només un projecte assistencial, sinó una empresa que funciona i genera ingressos propis. Això em va fer pensar que moltes vegades tenim la idea que els projectes socials només depenen d'ajudes o donacions, però en aquest cas vam veure que t...