CONEIXENT ASPID
Aquest dimarts vam assistir a una xerrada sobre ASPID, una entitat social de Lleida que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física i també d'altres persones que es troben en situació de vulnerabilitat. La xerrada ens va permetre conèixer millor els recursos i serveis que ofereixen, així com la seva manera de treballar per fomentar l'autonomia personal i la inclusió social.
Durant la presentació ens van explicar que ASPID és una entitat que posa les persones al centre de tot. La seva missió principal és ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones, oferint suport i eines perquè puguin desenvolupar-se de manera més autònoma i participar activament en la societat. El seu enfocament parteix de la idea que totes les persones tenen capacitats i drets, i que és important donar suport perquè puguin desenvolupar el seu projecte de vida amb la màxima autonomia possible.
Un dels aspectes que em va semblar més interessant és la manera com treballen. Ens van explicar que segueixen un enfocament transversal basat en diferents principis: la defensa dels drets humans i de la vida independent, l’atenció centrada en la persona, el treball basat en evidències i també una perspectiva de gènere interseccional. Això significa que cada persona és atesa tenint en compte la seva situació concreta, les seves necessitats i també les seves preferències.
També ens van explicar els diferents serveis que ofereixen dins dels serveis per a l'autonomia personal. Aquests inclouen programes d'orientació i acompanyament, serveis d'atenció a domicili i suport en el dia a dia, així com assesorament en accessibilitat i productes de suport. A més, treballen amb equips multidisciplinaris formats per professionals de diferents àmbits com treballadors socials, psicòlegs, terapeutes ocupacionals, integradors socials o personal sociosanitari. Aquesta coordinació entre diferents professionals permet oferir una atenció més completa.
Un altre dels recursos que ens van presentar va ser el centre d’atenció diürna Candi Villafañe, un espai pensat per a persones amb algun grau de discapacitat física. En aquest centre es treballa per potenciar les capacitats de cada persona, fomentar les habilitats socials i promoure l’autonomia personal, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i facilitar la participació en la comunitat.
També vam conèixer el projecte Neurolleida, que està orientat a la neurorehabilitació. Aquest servei ofereix valoracions i tractaments neuropsicològics tant per a infants com per a adults. A més, també desenvolupen activitats de prevenció i promoció d’hàbits de vida saludables, especialment pensades per a la gent gran, així com formacions dirigides a professionals del sector social i sanitari.
ASPID també treballa en diferents comarques de Lleida com el Segrià, l’Urgell, el Pla d’Urgell, l’Alt Urgell, les Garrigues o la Noguera. Això permet que els seus serveis arribin a més persones i que es puguin reduir desigualtats territorials en l’accés als recursos.
Una altra cosa que em va semblar interessant és que l’entitat no només ofereix serveis directes, sinó que també promou iniciatives per transformar la societat. Entre aquestes hi ha grups d’accessibilitat, grups de suport per a persones amb dany cerebral, grups d’ajuda mútua per a familiars cuidadors, activitats de sensibilització, voluntariat i fins i tot un club esportiu. Aquestes iniciatives ajuden a donar visibilitat a la discapacitat des d’una perspectiva més inclusiva i a fomentar la participació de les persones en la comunitat.
Finalment, també ens van explicar algunes dades sobre l’entitat. Actualment ASPID compta amb unes 170 persones treballadores, més de 700 persones sòcies i més de 2.600 persones usuàries ateses. Aquestes xifres mostren la importància que té aquesta entitat dins del teixit social de Lleida.
Com a estudiant de Treball Social, aquesta xerrada m’ha ajudat a entendre millor la importància de treballar per l’autonomia i la vida independent de les persones amb discapacitat. Moltes vegades la discapacitat es veu des d’una perspectiva massa assistencial, però iniciatives com ASPID demostren que el que realment cal és eliminar barreres i crear oportunitats perquè totes les persones puguin participar plenament en la societat.
En definitiva, aquesta experiència m’ha ajudat a veure com entitats com ASPID contribueixen a construir una societat més inclusiva, on la diversitat sigui vista com una riquesa i no com una limitació.
M'interessa aquestes iniciatives que creus que van més enllà i "transformen la societat". Podries explicar una mica més, quines són i per què creus que la transformen? si vols com a resposta al meu missatge.
ResponderEliminarCrec que algunes d'aquestes iniciatives són, per exemple, els grups d'accessibilitat, els grups d'ajuda mútua, les activitats de sensibilització o el voluntariat. Jo penso que transformen la societat perquè no només ajuden a les persones, sinó que també fan canviar la manera de veure les coses. Fan que la gent tingui més veu, participi més i no se senti sola. Al final, per mi, el que realment transformen és la mirada de la societat, perquè deixem de veure la discapacitat només com una limitació i comencem a entendre-la com una realitat més.
ResponderEliminar