Visita a Càritas Lleida

El passat 10 de febrer, vam fer una sortida amb la classe a CCàritas Diocesana de Lleida per conèixer de primera mà el projecte Troballes i el funcionament del seu itinerari d’inserció laboral dins del tercer sector. A més de la part més tècnica, també vam anar a visitar la botiga de Moda re- que hi ha davant del Bisbat, cosa que ens va permetre veure el projecte aplicat a la realitat.

La visita va ser molt interessant perquè ens va ajudar a entendre com es pot combinar activitat econòmica i intervenció social. Troballes és una empresa d’inserció que va començar l’any 2006 amb usuaris de Càritas i que té com a objectiu principal crear llocs de treball per a persones en situació de vulnerabilitat a través d’una activitat econòmica real. No és només un projecte assistencial, sinó una empresa que funciona i genera ingressos propis. Això em va fer pensar que moltes vegades tenim la idea que els projectes socials només depenen d'ajudes o donacions, però en aquest cas vam veure que també poden generar activitat econòmica i oportunitats reals per a les persones.

Una de les parts que més em va cridar l’atenció va ser el circuit de la roba. Tot comença amb els contenidors tèxtils repartits per la ciutat. La roba es recull i es fa una primera tria: només entre un 8% i un 10% és apta directament per a la venda. La resta s’aprofita com a teixit o s’envia a altres plantes de tractament vinculades a Càritas. A Gardeny s’agrupen les bosses en grans contenidors i s’envien a Sabadell, on treballen moltes persones en risc d’exclusió. Les peces vàlides tornen per posar-se a la venda, i una part també es destina a donació. Aquest procés també em va fer reflexionar sobre la quantitat de roba que consumim i llencem, i com iniciatives com aquesta poden donar una segona vida als productes al mateix temps que generen llocs de treball.

Ens van explicar que a Lleida es gestionen aproximadament 300.050.000 kg de roba, una dada que impacta i que també ens fa reflexionar sobre el consum i la importància de la reutilització. A més de la venda de roba, Troballes també ofereix altres serveis com neteja (Troballes Llar), bugaderia industrial, serveis de missatgeria per a la UdL i altres activitats. El projecte es finança amb subvencions (Generalitat, Càritas…), però també amb la venda a botigues, serveis a clients i venda a l’engròs. Això em va fer adonar que el tercer sector pot ser molt més ampli del que imaginava, ja que no només ofereix ajuda directa, sinó que també crea estructures que permeten sostenir els projectes a llarg termini.

Després de l’explicació, vam anar a la botiga de Moda re- que hi ha davant del Bisbat. Allà vam poder veure com la roba es presenta d’una manera totalment digna i normalitzada, com qualsevol altra botiga. Això em va fer pensar molt en la importància de trencar estigmes: no és “roba de pobres”, és moda sostenible, reutilitzada i amb impacte social. El projecte combina sostenibilitat ambiental i inserció laboral, i això el fa encara més complet. Veure la botiga en funcionament em va ajudar a entendre que la inclusió també passa per la dignitat i la normalització, evitant que les persones que utilitzen aquests recursos se sentin etiquetades o diferents.

Pel que fa als col·lectius amb què treballen, són persones amb trajectòries molt diverses: joves tutelats o extutelats, dones que han patit violència, persones migrants, persones amb problemes d’addiccions, aturats de llarga durada o famílies monoparentals. Moltes tenen poca experiència laboral, desconeixement del territori o situacions econòmiques molt inestables. Actualment hi ha 21 persones treballant i 38 persones han estat ateses; algunes han aconseguit inserir-se al mercat laboral ordinari després del procés. Això em va fer pensar en la complexitat de les situacions personals i en la importància d’oferir oportunitats reals perquè les persones puguin reconstruir el seu projecte de vida.

El contracte d’inserció dura aproximadament entre dos anys i mig i tres, amb renovacions cada sis mesos. L’itinerari es divideix en quatre fases: diagnòstic inicial, orientació, formació i seguiment. El més important és que no només es tracta de donar feina, sinó d’acompanyar la persona en tot el procés, treballant competències, motivació, hàbits laborals i autonomia.

Aquí el paper del Treball Social és fonamental: diagnòstic, disseny del pla de treball, seguiment continu, coordinació amb serveis socials i prospecció d’empreses. Aquesta visita m’ha ajudat a entendre que el Treball Social també pot exercir-se dins d’una empresa d’inserció, no només en serveis socials tradicionals. Abans d’aquesta visita tenia una idea més limitada del Treball Social, potser més vinculada als serveis socials o a l’atenció directa. Ara veig que també té un paper molt important en projectes d’inserció laboral i en iniciatives del tercer sector que busquen transformar la realitat social.

Personalment, em quedo amb la idea que el tercer sector pot generar oportunitats reals i transformar vides a través del treball. Troballes i Moda re- no només gestionen roba; gestionen oportunitats. I crec que aquesta és una de les eines més potents d’inclusió social: donar feina amb acompanyament i dignitat. Aquesta visita m’ha fet reflexionar sobre la importància de crear projectes que no només ajudin puntualment, sinó que donin eines perquè les persones puguin avançar amb autonomia i construir un futur millor.